DE LA IL·LUSIÓ AL TEU ARMARI

lunes, 21 de marzo de 2011

Perquè creiem en la teva idea


Fa anys que ens coneixem.  Anys d’experiències juntes, bones i dolentes, per que no dir-ho. Fa mesos que entre les nostres converses de com serà el futur immediat, laboral i personalment, ens transmetem neguits i projectes. I fa setmanes que sabem que aquests projectes volem fer-los conjuntament.

Com a fonaments del que volem que sigui l’èxit del nostre projecte conjunt estan les nostres característiques personals i les nostres experiències professionals i polítiques. Cadascuna des d’estils diferents, amb bona capacitat de relació personal i amb serietat. I dues característiques conjuntes: l’ entusiasme i la mirada de dones compromeses.

D’aquesta posada en comú de perspectives i il·lusions surt la idea de generar un projecte de serveis, dirigit especialment a dones, per oferir tot allò que per manca de temps o altres circumstàncies puguessin necessitar, des d’organitzar un bon sopar a crear una web personal. Un enfocament, el dels serveis, que ens plantejava flexibilitat, però alhora un ventall necessari de serveis que, d’entrada se’ns presentava complex i divers.

Els primers passos van ser veure serveis, competidors, formats d’empresa i teníem clar que calia contrastar el projecte amb persones que han portat i porten endavant negocis, que coneixen aquest àmbit, i a les que, també volem donar serveis. Per això va ser tot una oportunitat que, a través de la Imma Moraleda, poguéssim trobar-nos amb Elvira Vázquez.

De la conversa mantinguda en aquell dinar vam extreure moltes conclusions i idees, sobre les que hem parlat i que et volem transmetre: 
-      Primera, que la nostra proposta de serveis té un handicap, gairebé insalvable, que és que entre els serveis ens semblava impossible no comptar amb els serveis de cura i domèstics (cangurs, dones de fer feines...) i aquests pertanyen a un mercat madur, amb molta economia submergida...per a nosaltres aliè i allunyat dels nostres interessos.
-      Segon, que començar i intentar créixer, des dels serveis sense un públic objectiu detectat, conegut i contactat és molt complicat, no per fer coses (que arribaríem a fer algunes) sinó per construir un negoci. I que és veritat, que allò tangible, allò que es comercialitza de forma directa, és més real, més possible i alhora, en el nostre cas, una porta d’entrada a conèixer i tractar a les persones que volem que siguin les nostres clients, que puguin arribar a confiar que nosaltres, les tres, li podem solucionar un problema.
-      Tercer, que això, l’empresa, els serveis, els tangibles, les il·lusions, el negoci, el volem fer amb coses que ens agradin I que ens motivin.

Per això hem valorat el “regal” que ens vas fer d’idea de negoci, i hem assumit el repte d’aprofundir i analitzar- ho per poder tornar a parlar amb tu.

domingo, 20 de marzo de 2011

El negocio de la ropa de lujo de segunda mano

La ropa de lujo de segunda mano ya no es algo exclusivo de ciudades como París, Nueva York o Los Ángeles. Muchas personas acostumbradas a comprar artículos de lujo han visto mermadas sus posibilidades en tiempos de crisis. Sin embargo, no renuncian a estar “a la última” adquiriendo los mismos productos en tiendas de reciclaje o segunda mano, que ofrecen bolsos, relojes, o ropa de marca a un precio mucho más bajo del habitual.

La cadena Komehyo en Japón ha obtenido grandes beneficios en el último año fiscal vendiendo artículos de segunda mano o reciclados (se dice por ejemplo que el 40% de las/os japoneses tienen un LV). En sus tiendas se pueden encontrar bolsos de Chanel o Prada a unos 350 euros, cuando normalmente cuestan 1.500. Hay relojes para hombre de Gucci o Bulgari que cuestan la mitad de lo que valdrían en una joyería.

Según un artículo publicado recientemente en La Vanguardia:

Segunda mano y ‘vintage’

Las dificultades también están contribuyendo a romper con la tradicional resistencia de los españoles a comprar prendas de segunda mano. Inma Urrea cree que estas prendas usadas y en especial las vintage (como mínimo con 20 años de antigüedad) se están convirtiendo en una fórmula para diferenciarse y combatir la uniformidad fijada por las marcas de gran distribución como Zara, Mango y H&M. En este afán de aprovechar y amortizar lo existente, lucha por imponerse la racionalidad, algo letal para un sector como la moda, que suele apelar a lo emocional. Se cierran las carteras y se aguza el ingenio: “La norma es reutilizar, remezclar un poco lo que uno tiene o lo de los padres, dar una vuelta a los básicos y combinar constantemente”, concluye Casado. Estos usos “van dejando huella”, asegura Manuel Serrano. “Cuando pase la crisis, el consumo racional y a un precio comparativamente más bajo se mantendrán”.

Clara Riera, Sol Gómez y Maite López-Font crearon GARAGE COOL AND VINTAGE, en esta entrevista explican cómo surgió la idea.

sábado, 19 de marzo de 2011

El método del depósito-venta

Mediante el depósito-venta la persona que quiere vender sus artículos envía las características de éstos vía mail junto con una fotografía a la tienda. Conjuntamente (entre la tienda y la persona vendedora) se establece un precio de salida al mercado (en los artículos de lujo no suele superar el 30% del precio del producto nuevo).

La tienda se encarga de recoger el artículo , limpiarlo y ponerlo a la venta. Una vez vendido se reparten los beneficios en una proporción aproximada del 50% normalmente.

Cómo funcionan en Le Trésor
Cómo funcionan en Garage Cool and Vintage

Algunas ideas para mejorar estos métodos
Respecto a las personas que dejan su ropa en depósito: 
  • Establecer un contrato de confidencialidad
  • Establecer un sistema personalizado de recogida de ropa
  • Ofrecer servicios complementarios (limpieza y orden de armarios por ejemplo)
Respecto a las potenciales compradoras:
  • Sistema de base de datos para escoger entre las prendas que llegan al depósito a la clienta ideal para comprarlas.

Aproximació a les despeses

Hem fet un estudi de despeses bàsiques de la botiga. És evident que qualsevol tipus de negoci representa un risc econòmic que estem disposades a assumir però  també ens cal conèixer quin és aquest risc i quin límit li volem posar. Per aquest motiu hem fet un càlcul inicial de despesa corrent i ordinària sobre el que costaria el lloguer, els subministraments, els impostos, un sou i la constitució de la societat. Al marge quedaria la inversió inicial en mobiliari per condicionar la botiga que varia en funció del local però, pel que hem vist a d'altres botigues d'aquest estil, no cal que sigui excessivament cara.

El punt fort respecte a la inversió que presenta aquest negoci és que no precisa d'una inversió inicial en estocatge. Treballar en aquest sistema de dipòsit de roba redueix el risc de pèrdua d'una manera exponencial. Altra tema seria la introducció de la línia de venda de roba burlesque que si precisaria una inversió que caldria calcular.

D'altra banda, aquesta inversió en la botiga ens permet comptar amb un espai de treball per desenvolupar la resta d'activitats  que ens vam plantejar inicialment i anar desenvolupant la cartera  de serveis paral·lels que van ser l'origen de la nostra idea emprenedora.

En definitiva, la conclusió sobre aquest punt, és que comptem amb un capital personal inicial suficient per apostar pel projecte i ens podem comprometre en donar un any a la iniciativa per  comprovar la seva viabilitat.

viernes, 18 de marzo de 2011

Els nostres dubtes...les nostres preguntes

Durant tots aquests dies, de recerca, reflexió, debat sobre possibilitats de negoci, descobriments, passejos i números, ens hem anant fent moltes preguntes, contestant-nos algunes i amb altres sobre les que encara tenim dubtes.

· La localització: un lloc cèntric, però discret. Fins a on es important que l’entorn sigui un espai d’activitat comercial semblant (roba, bellesa, cultura), i fins a on un lloc de passada.

· El barri, la zona: que aporta el Poble Sec i el Paral·lel com valor i com a possibilitat de futur, i quines desavantatges té com a barri encara en creixement des del punt de vista de l’atracció del públic que pot estar interessat en els nostres productes i els nostres serveis.

· Els barris: en altres barris (Gràcia, Sarrià, Ciutat Vella, o part de l’Eixample) hi ha característiques del comerç, de l’activitat, de l’entorn i del públic que podrien afavorir més aquest tipus de negoci.

· El públic objectiu: pel que fa a les dipositàries de roba per vendre: per arribar a un públic d’estàndard alt partim, personalment, d’una posició de relació personal i social més baixa. Els contactes i la credibilitat en aquest àmbit són importants, i caldria o tenir-los prèviament, o trobar estratègies adequades o baixar el nivell públic si això no fos possible.

· La relació amb el burlesque: ens agrada el tema del burlesque , però ens costa trobar un component aglutinador entre el producte de segona ma de luxe per vestir i el burlesque (que té la seva pròpia oferta) sense tenir algun element més.