Fa anys que ens coneixem. Anys d’experiències juntes, bones i dolentes, per que no dir-ho. Fa mesos que entre les nostres converses de com serà el futur immediat, laboral i personalment, ens transmetem neguits i projectes. I fa setmanes que sabem que aquests projectes volem fer-los conjuntament.
Com a fonaments del que volem que sigui l’èxit del nostre projecte conjunt estan les nostres característiques personals i les nostres experiències professionals i polítiques. Cadascuna des d’estils diferents, amb bona capacitat de relació personal i amb serietat. I dues característiques conjuntes: l’ entusiasme i la mirada de dones compromeses.
D’aquesta posada en comú de perspectives i il·lusions surt la idea de generar un projecte de serveis, dirigit especialment a dones, per oferir tot allò que per manca de temps o altres circumstàncies puguessin necessitar, des d’organitzar un bon sopar a crear una web personal. Un enfocament, el dels serveis, que ens plantejava flexibilitat, però alhora un ventall necessari de serveis que, d’entrada se’ns presentava complex i divers.
Els primers passos van ser veure serveis, competidors, formats d’empresa i teníem clar que calia contrastar el projecte amb persones que han portat i porten endavant negocis, que coneixen aquest àmbit, i a les que, també volem donar serveis. Per això va ser tot una oportunitat que, a través de la Imma Moraleda, poguéssim trobar-nos amb Elvira Vázquez.
De la conversa mantinguda en aquell dinar vam extreure moltes conclusions i idees, sobre les que hem parlat i que et volem transmetre:
- Primera, que la nostra proposta de serveis té un handicap, gairebé insalvable, que és que entre els serveis ens semblava impossible no comptar amb els serveis de cura i domèstics (cangurs, dones de fer feines...) i aquests pertanyen a un mercat madur, amb molta economia submergida...per a nosaltres aliè i allunyat dels nostres interessos.
- Segon, que començar i intentar créixer, des dels serveis sense un públic objectiu detectat, conegut i contactat és molt complicat, no per fer coses (que arribaríem a fer algunes) sinó per construir un negoci. I que és veritat, que allò tangible, allò que es comercialitza de forma directa, és més real, més possible i alhora, en el nostre cas, una porta d’entrada a conèixer i tractar a les persones que volem que siguin les nostres clients, que puguin arribar a confiar que nosaltres, les tres, li podem solucionar un problema.
- Tercer, que això, l’empresa, els serveis, els tangibles, les il·lusions, el negoci, el volem fer amb coses que ens agradin I que ens motivin.
Per això hem valorat el “regal” que ens vas fer d’idea de negoci, i hem assumit el repte d’aprofundir i analitzar- ho per poder tornar a parlar amb tu.
